De vegades em ve molt de gust tornar a agafar les agulles, però:
1. el projecte que tinc a mitges des de fa poc més d'un any em fa una manda horrible perquè he de buscar per on em vaig quedar,
2. voldria fer alguna cosa sense comprar més llana de la que tinc acumulada i això sembla impossible
3. la llana del projecte que de veritat voldria començar està sense cabdellar
....
Sempre trobo excuses!!
Però abans de nadal, vaig fer una mica d'endreça de l'armari de les robes i les teles (el podeu tafanejar a Instagram, no sé que em passa que allà sempre ensenyo les vergonyes i al blog em miro i remiro el que penjo, jijiji) i vaig pensar: S'ha acabat!! Les troques aquestes de Ushuaia de Katia ocupen massa espai!!
Dit i fet, aquella mateixa nit vaig començar una capa-coll que amb agulles gegants havia d'acabar ràpid, vaig anar improvisant el patró perquè no m'importava gaire el resultat, però crec que va quedar força bé. Tot i això un cop acabada tenia claríssim que aquests colors no m'agraden gens i no me la posaria i la vaig regalar.
A veces me apetece mucho volver a coger las agujas, pero:
1. el proyecto que tengo a medias desde hace más de un año me da mucha pereza porqué tendría que buscar por donde me quedé,
2. querría hacer alguna cosa sin comprar más lana pero nunca tengo la que necesito
3. la lana del proyecto que de verdad querría empezar està sin ovillar....
Siempre encuentro excusas!!
Pero antes de navidad, ordené un poco el armario de las lanas y las telas (lo podéis chafardear en Instagram, no sé que me pasa que allí siempre enseño las verguenzas y en el blog me miro y remiro lo que cuelgo, jijiji) y pensé: Se acabó!! Las madejas de Ushuaia de Katia ocupan demasiado!!
Dicho y hecho, aquella misma noche empecé una capa-cuello que con unas agujas gigantes podía acabar rápido, fui improvisando el patrón porque no me importaba demasiado com el resultado, pero de forma creo que quedó bastante bien. Pero una vez acabadotenía clarísimo que no me gustaban los colores y no me la iba a poner, así que la regalé.
