Sonalls Monstruosos pel Gael
22:14El Gael va nèixer el dia 13 i li he fet aquests monstruosos sonalls, un té arrós i l'altre llenties, jeje.
Els fantasmets-monstres els vaig veure al blog CraftyisCool és un patró més que fàcil.
* ** ** **** ** ** *
El Gael nació día 13 y le he hecho estos monstruosos sonajeros, uno tiene arroz y el otro lentejas, jeje.
Los fantasmas-monstruos són del blog CraftyisCool es un patrón más que fácil.
20 comentaris
Són fantasmagoricament bonics :-)
ResponEliminaUna monada y parecen sencillos.
ResponEliminaMe paso a ver los patrones.
Gracias
Que bonitos, seguro que le gustan.
ResponEliminaMe gusta el decorado de tus monstruitos...ke bueno, puro teatro!!...;-)
ResponEliminaquins monstrous tan simpàtics, són molt macos.....
ResponEliminaQuè cucos! I que a gust que els babejarà! :-)
ResponEliminaEi, que xulos! T'han quedat super bé.
ResponEliminaPovedl se ,pěkné...
ResponEliminaJo els tenia vistos i aquesta idea de fer-los sonalls em sembla boníssima! A més, farcits de diverses coses, faran sons diferents! :)
ResponEliminaOh! que monos! m'has donat una bona idea per un nadó del veinat.
ResponEliminaPetons
ai quina poooooorrr
ResponEliminajajaj, me hacen acordar de la peli Monster Inc.
ResponEliminaUns sonalls ben originals! Bon regal.
ResponEliminagràcies pels teus comentaris, però res a veure amb el teu súper blog i els teus treballas, jo sóc una principiant al teu costat i una mica cutre. una salutació. Mireia
ResponEliminauhmmm monisims els monstruitos. Pasaré a veure el patró.
ResponEliminapues son bien bonitos, andá, que bien, puedo comentarte!
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaEn Gael segur que xalarà un munt amb aquests sonalls tan xalats!
Ups! El comentari anterior era meu, he escrit des del bloc de la feina...
ResponEliminaQue chulada! eso, eso, ya está bien de inculcarle miedo a los niños, toma sonajero terrorífico! pero tieeeerno!
ResponEliminaLos teatrillos son de cartón? Me encantaaaaan :)
Al Gael li encanten els teus sonalls! Fins ara no els feia gaire cas, tot i la meva insistència. Els gaudia molt més la Kiona, però ara el Gael se'ls fa seus i els babeja a gust. I així ens recordem a cada moment de la família de Sant Boi. Bona feina!
ResponElimina